Aquesta flor, coneguda com a anèmona hepàtica, pertany a la família Ranunculaceae i es pot trobar a pràcticament tots els boscos no gaire secs de l'hemisferi nord. No obstant això, cal no oblidar que aquesta flor és toxica si es consumeix directament.
El seu nom troba el seu origen a l'edat mitjana, en què es va assimilar la forma de les fulles de la flor amb la del fetge. Per això, seguint la teoria de les signatures, que predicava que la similitud física significava una cura per a aquest mal, es feia servir per tractar malalties hepàtiques, causant intoxicació en els pacients pel seu alt contingut en protoanemonina.
En efecte, aquesta planta no es pot ingerir directament ja que resulta toxica. De fet, només té efectes medicinals en forma d'infusions, únicament de les fulles, o en forma tòpica per tractar ferides o èczemes.