La Verge de Meritxell és un símbol icònic de la història d'Andorra. Es tracta de la patrona del Principat des de 1873, any en què va ser declarada la protectora d'Andorra, un fet que va ser ratificat pel bisbe de la Seu d'Urgell en 1914. Explica la llegenda que un 6 de gener, el dia en què se celebren els Reis Mags, un grup d'habitants del llogaret de Meritxell es dirigien cap a Canillo per a escoltar la missa especial d'aquest dia.
De camí, un fet sorprenent els va fer parar-se: una zona de la sendera estava poblada de flors, alguna cosa que no hauria de ser possible en el clima gèlid de l'hivern andorrà. Quan els vilatans es van acostar, van descobrir sorpresos que entre les flors hi havia una imatge de la Verge i del Nen. Impactats per la seva troballa, els vilatans van reportar el que havien vist al capellà que oficiava en Canillo. Aquest últim va recollir la imatge de la verge quan va acabar la missa, i la va posar a resguard a l'interior de l'església. El dia següent, quan el capellà va tornar a l'església, es va adonar que la imatge havia desaparegut. Escandalitzat, va començar la cerca de la imatge de la verge, però ningú sabia on estava. Finalment, va ser trobada en el mateix lloc en el qual havia estat descoberta, envoltada de flors que estranyament semblaven immunes a la neu del paratge. Els andorrans van interpretar aquests successos com un senyal de la Verge, per la qual cosa van construir un oratori en el lloc en el qual va ser trobada, i a escassos metres una capella en el seu honor.
Però aquesta capella es va fer ràpidament massa petita, ja que els devots a la mare de déu es desplaçaven des de totes parts d'Andorra per a rendir-li culte. Per tant, es va decidir erigir una ermita més gran, que podria acollir a tots els fidels.
I aquesta ermita va ser el lloc de culte de la mare de déu de Meritxell fins a l'any 1972, quan un terrible incendi la va destruir, en la nit del 8 al 9 de setembre. Desafortunadament, la talla de la verge original es va cremar en l'incendi, per la qual cosa en l'actualitat el que es té és una reconstrucció d'aquesta.
Malgrat l'ocorregut, la fe dels devots andorrans no s'ha vist afectada, ja que, a escassos metres de la capella destruïda, s'ha construït un nou santuari per a la verge, el que es manté ferma vigilant les valls d'Andorra en l'actualitat.
A més de la talla de la verge de Meritxell, en el santuari es poden apreciar les talles dels patrons de totes les parròquies: Sant Serni de Canillo, Santa Eulalia d'Encamp, Sant Corneli d'Ordino, Sant Iscle de La Massana, Sant Esteve d'Andorra la Vella, Sant Pere Màrtir d'Escaldes-Engordany, i Sant Julià i Sant Germà de Sant Julià de Sant Julià de Lòria. Totes elles senten esculpides per Sergi Mas.
La devoció a aquesta verge es pot veure fins i tot en l'himne d'Andorra que li dedica un vers "de Meritxell la gran Mare".