El gran motor econòmic actual d'Andorra és el turisme, però fins no fa gaire, el pes important de l'economia del país requeia sobre la producció de tabac. Gran part dels habitants del Principat es dedicaven a aquest sector i s'encarregaven de tirar endavant una manufactura força elaborada i plena de tradició.
El procés original de producció constava de set passos que es feien manualment: primer de tot calia fer la plantació i el cultiu de les fulles de tabac, un cop es recollia la collita, es procedia a la neteja de la fulla i a la selecció segons la seva qualitat. A continuació, es passava a la fermentació, que consistia en agrupar les fulles en manats i col·locar-les formant piles de cinc mil o set mil quilograms. Aquestes piles s'anaven humitejant de forma periòdica per eliminar l'acidesa de la planta. El procés es repetia dues o tres vegades per assegurar la fermentació correcta del tabac.
Un cop feta la fermentació, es procedia al picatge. Al començament, el picat de les fulles es feia manualment, però amb l'evolució industrial, aquest va ser un dels primers processos a mecanitzar-se i es va guanyar molta velocitat en la seva realització. Segons la forma de picatge s'obtenia picadura o escafarlata. La picadura es donava quan la fulla es picava en forma de quadrat i es barrejava amb diferents tipus de tabac segons el producte que es volia obtenir. Mentre que si la fulla es picava en forma de fils, s'obtenia l'escafarlata. A aquest producte se li afegien diferents aromes per donar-li un gust o una olor determinada.
Després del picatge es realitzava la fabricació del producte que es volgués comercialitzar (rajoles o pastilles, cigarrets o cigarretes i cigars). I un cop es tenia la producció, es procedia a l'empaquetament. Una bona part de la producció era empaquetada en fardells i es venia als contrabandistes.
Avui en dia, aquests processos segueixen vigents però es fan de forma mecanitzada.