El Govern va anunciar fa 10 mesos que presentaria una candidatura a la UNESCO per ser el primer país Reserva de la Biosfera del món. Ja en aquest moment, es va voler destacar que obtenir el reconeixement no suposaria haver de protegir cap element, sinó que l'objectiu seria conciliar la biodiversitat del Principat amb el creixement econòmic, la recerca i l'educació. Té realment possibilitats que la candidatura tiri endavant?
En primer lloc, cal explicar en què consisteix realment ser un territori Reserva de la Biosfera. Andorra quedaria dividida en tres zones: un nucli amb un ecosistema singular protegit, una zona tampó, indicada per dur a terme activitats de poc impacte, i finalment la zona de transició, en la qual es desenvoluparia l'activitat humana i econòmica d'acord amb "criteris de sostenibilitat i viabilitat a llarg termini". Quins criteris són aquests? Doncs estan per definir.
Segons explica el biòleg i membre d'Ad hoc, Marc Mossoll, el reconeixement de Reserva de la Biosfera és una figura que es va crear fa 50 anys i que, per tant, està dissenyat per tractar amb les problemàtiques en l'àmbit mediambiental d'aquesta època. "És una figura molt flexible. Podem dir que Andorra té una pàgina en blanc i ha d'escriure les normes", assegura, i afegeix que "pot ser molt bona per impulsar la qualitat de vida, però també pot servir tan sols com a reclam turístic".
Marc Mosoll: “hem de crear una xarxa de parcs naturals per garantir la biodiversitat i els paisatges i plantejar-nos si realment podem continuar creixent en nombre d'habitants, de visitants, edificis i infraestructures".
Respecte a alguns dels projectes que més controvèrsia han generat, com el pont tibetà que s'està instal·lant en Canillo, el telefèric que es vol construir per arribar a Carroi o el recent pacte entre Govern i Grífols per comptar amb un laboratori de nivell de seguretat P3 a Ordino, Mossoll no considera que puguin ser un impediment per a l'obtenció del reconeixement. No obstant això, destaca que "hi ha un problema amb el concepte i la imatge que es vol donar. Per exemple, la impulsió desenfrenada del sector de la construcció per part de totes les administracions és totalment antagonista amb el projecte de la candidatura".
Davant el desconeixement generalitzat respecte que pot suposar tenir a Andorra un laboratori d'aquestes característiques, Arnau Calvet, llicenciat en biotecnologia ha volgut solucionar alguns dubtes des del seu punt de vista. Segons els seus coneixements, la contaminació que generen aquestes instal·lacions és molt baixa: "no emeten fums ni generen residus contaminants. És cert que tractaran amb virus, però també investigaran teràpies immunològiques contra el càncer o el lupus".
A més, Calvet ha defensat que "Andorra té molta flora i fauna, característiques que la fan interessant per aquesta mena de laboratoris. Aquest país necessita reinventar-se. Innovar. Potser la localització triada no és la millor, però hem de pensar en les oportunitats laborals que oferirà a molta gent del país que fins ara no podia construir-se un futur aquí i també en els beneficis que ens pot aportar".
Finalment, Marc Mossoll conclou que "les polítiques mediambientals actuals no són un problema perquè el 50% del país pot servir com a nucli central protegit. No és difícil presentar-se. Des d'Ad hoc creiem que, a més, hem de crear una xarxa de parcs naturals per garantir la biodiversitat i els paisatges i plantejar-nos si realment podem continuar creixent en nombre d'habitants, de visitants, edificis i infraestructures".