La temporada d'esquí acaba a Andorra i després de 6 mesos vestit de blanc, la natura es desperta. En zones de poca altitud, els extravagants i bonics cirerers exhibeixen les seves flors durant uns dies per oferir als caminants un moment màgic i romàntic que anuncia l'arribada de la primavera.
A les quotes més altures, encara hi ha blanc. Al matí, abans que els primers raigs de sol fonguin la neu, els ocellets donen un concert i el ressò de les valls amplifica la seva melodia. Això ens diu que a poc a poc la natura es va despertant amb un ritme líric. L'hibernació de les marmotes s'ha acabat i és hora de sortir dels seus caus, deixant la seva casa sota terra per buscar menjar. Han de quedar molt bé per trobar parella. En la tranquil·litat del bosc dona pas a l'aleteig d'un ocell que obre els ulls i, per primera vegada, ja no té fred.
L'aigua de la neu fosa baixa pels cims de les muntanyes en rierols serpentejants i marquen l'època de la gran aparició dels escurçons.
Alpinistes, aneu amb compte, la seva mossegada pot ser fatal!
El riu Valira s'omple d'aigua i les granotes dels Pirineus prenen el sol a la seva riba. Gràcies a les tardes plujoses, aviat hauran de buscar un bon bassal per posar els ous.
Tan bon punt el desgel, Andorra reneix amb una explosió de colors, flors grogues, vermelles i l'emblemàtica Grandalla blanca adornen els camps. L'iris blau omple la Vall d'Incles, però no és l'únic que es vesteix en blau, ja que la Tora blava vanitosa i tòxica ens recorda que la natura està feta per ser contemplada i respectada.
Els pescadors, animats per les aigües clares, treuen les canyes i comencen una coreografia amb l'objectiu d'enganyar a les truites.
A Andorra som amants de les aromes i per això, a més de l'excepcional nombre de perfumeries que ocupen l'artèria comercial del nucli urbà del principat, la important diversitat de plantes que difonen un perfum noble i natural, marquen l'essència del país i destaca la riquesa de la vida a les nostres muntanyes.