top of page

La Noblesse du temps de Salvador Dalí a Andorra


la noblesse du temps escultura a andorra

La Noblesse du Temps o noblesa del temps, és una escultura realitzada per l'artista català Salvador Dalí i encara que va ser cedida al principat andorrà en 1999, no va ser fins a agost de 2010 que aquest monument es va instal·lar en el seu lloc actual, a la Plaça de la Rotonda d'Andorra la Vella.

L'obra en si està datada entre 1977 i 1982, per la qual cosa, encara que es poden trobar similituds entre les seves obres pictòriques més importants i aquesta sèrie d'escultures, cal no oblidar que la majoria dels seus quadres coneguts són d'un període anterior.


Com va arribar a Andorra?

Aquesta escultura pertanyia a Enric Sabater, un amic i confident de l'artista català entre 1968 i 1982. L'escultura va passar per diversos museus abans que el propietari decidís que l'obra havia de ser exposada a Andorra. En efecte, va ser el propietari de l'obra el que va tenir la iniciativa de donar aquesta escultura a les autoritats andorranes perquè la gent pogués apreciar l'art de Dalí, ja que el mateix era un col·leccionista especialitzat en l'artista.


Dalí, un pintor molt famós, però que més?

Dalí és un artista clarament marcat per l'escola del surrealisme, una escola que neix en l'àmbit de la literatura i que pregona abans de res una gran llibertat de l'artista en la seva obra. En ella es busca l'inconscient per a anar més enllà de la realitat que seria la seva matèria primera, però mai el resultat final. D'aquesta manera, l'artista tracta d'anar més enllà de l'aparent i lògic, per a donar un sentit nou als objectes més mundans.


Salvador Dalí és probablement l'exponent més reconegut d'aquest període artístic, ja que la seva obra bastant salvatge al costat de la seva personalitat extravagant ho van convertir en una icona fins i tot entre els seus contemporanis. El mateix deia que “la diferència entre jo i els surrealistes és que jo soc el surrealisme”.

La interpretació de l'obra

Abans de començar tota lectura d'una obra surrealista, hem de tenir en compte que la dimensió real i la dimensió de l'inconscient que s'entrellacen per a formar un tot, la qual cosa influeix també en el significat global de la peça.


Un dels elements característics de la creació de Dalí són els rellotges i el pas del temps que representen, als quals se'ls sol denominar els rellotges tous.

L'obra més coneguda de l'artista amb aquesta temàtica és La persistència de la memòria, un oli sobre tela que defineix el seu estil surrealista i que es conserva actualment en el museu d'art modern de Nova York, encara que fos creat en la terra natal de l'artista, a Espanya.


Aquest quadre en concret té molts elements simbòlics que també podem trobar en l'escultura d'Andorra, malgrat haver estat creada durant un període posterior.

La primera similitud que podem trobar en totes dues creacions és la presència d'un arbre sec. Aquest arbre s'ha relacionat en l'àmbit pictòric com una representació de Thanatos, el déu de la mort en la mitologia grega. Per tant, el vincle entre mort i temporalitat està molt present en aquests exemplars.


El tronc a més simbolitza el temps com a memòria del passat, ja que conserva les seves arrels, però ho fa barrejant-se amb la pedra que serveix de suport. Així podrem observar una contraposició entre vida i mort que s'accentua per la falta de vitalitat de l'arbre en qüestió. Podria ser perquè el temps es recolza en el tronc de manera inevitable, per la qual cosa és un recordatori de la decadència humana?


En la dimensió real, la corona del rellotge pot ser vista com el component que permet regular l'hora, per la qual cosa seria l'humà que tindria el control sobre l'objecte, però en la dimensió onírica la corona simbolitza la reialesa que situa al temps com una entitat superior a la humanitat i de la qual no pot escapar.

El rellotge en si també té una doble lectura, d'una banda, es fon i s'emmotlla a l'arbre, però també és sinònim de moviment i és una força estructurant dels elements de l'escultura. Això també ens recorda al mite del carro alat de Plató, en el qual ens explica la dualitat de la condició humana que es debat entre les forces del bé i les forces del mal. Alguns éssers humans encara conservarien les seves ales, per la qual cosa podrien ascendir cap al diví, però altres les haurien perdut, per la qual cosa estarien condemnats al plat del terrenal eternament.


Aquesta interpretació és especialment interessant si tenim en compte les dues figures que acompanyen el rellotge.

Del costat dret podrem observar a un àngel en posició reflexiva, i en el costat esquerre a una dona amb un xal.

La postura de l'àngel ens recorda a la icònica obra El pensador de Auguste Rodin i com aquesta, representaria l'eterna preocupació de la humanitat pel pas del temps i l'obsessió per recuperar el temps perdut.


En l'altre costat, podem veure a una dona amb la mirada cap al cel embolicada en un xal. Tant la seva posició com el xal li donen un moviment i una sensació de lleugeresa. La seva mirada va més enllà per a reconèixer el poder de l'inconscient, l'únic que és realment capaç de conservar els records del temps. A través de la dimensió onírica, la dona i l'àngel perden la seva identitat carnal i adquireixen nous significats.

De fet, tots dos representen en el món oníric el contrari del que representarien en la realitat terrenal, i del que haurien de representar en el ja esmentat mite del carro alat. L'àngel representa la condició humana condemnada a sofrir pel pas del temps i la dona representa la fascinació per la dimensió onírica que dona un nou sentit a la realitat i allibera l'ànima de les preocupacions terrenals.


Encara que cal no oblidar que tota obra d'art queda subjecta a la interpretació de l'espectador i, com Dalí mateix deia, “El que importa és sembrar confusió, no eliminar-la".

Ubicació:


mapa ubicació de la noblesse du temps a andorra

Comments


bottom of page